SANTA MARIA
SEGLE XIV, ELS ORÍGENS
Cal cercar els orígens de l’actual temple a l’entorn de les tres ermites romàniques dels veïnats de Sant Julià dels Torts, Sant Jaume de Canadal i Santa Llúcia (sant Miquel de Solans). A mitjans del segle XIV a la vall del Llobregat s’hi consolidava un incipient nucli urbà, menys habitat que els anteriors, format primer per un hostal, un hospital i un primer temple religiós que poc a poc exerciren de pal de paller d’altres cases i vivendes que poc a poc anaren prenent més importància que no els tres veïnats abans esmentats, que perdien protagonisme i importància amb la mateixa proporció que la guanyava el nou nucli de la Jonquera, que estava millor comunicat i disposava de més i millors terres de cultiu.
Segons l’historiador Albert Compte en el seu llibre “La Jonquera” senyala com a data de fundació d’aquell primer temple religiós l’any 1362. Es tractava doncs del temple de Santa Maria, erigida dins del territori de la parròquia de Sant Miquel de Solans (avui Santa Llúcia), que a la vegada i fins als segle XV era sufragània de la d’Agullana.
Inicialment Santa Maria de la Jonquera era una sola nau de la qual avui només en queden la façana, la base del campanar i els murs molt reformats.
Al seu voltant hi havia el cementiri i a l’entorn progressivament hi va créixer el casc urbà més antic de la Jonquera: la Força, dins la muralla i el barri del Raval, fóra d’aquesta i cap al sector sud-est.
SEGLE XV, POSSIBLE REFORMA O AMPLIACIÓ
Podria ésser una prova d’aquesta reforma del final de l’edat mitjana, la inscripció de la llinda de la porta, que anota la data de 1414 i diu així (traduït): “El 14 de maig de l’any 1414 aquest llindar fou posat per Bernat Gombau Faber i Sibila muller sua”
Hi figura l’escut dels Rocabertí. El 22 de març de 1413 el Bisbe Ramon des Castellar havia atorgat indulgències als qui contribuïssin a restaurar l’església de Santa Maria de la Jonquera. Dins aquest període, no és fins a l’any 1453 quan es concedeix la carta de poblament a la Jonquera, que progressivament guanyava en importància.
SEGLE XVI
El constant desenvolupament de la Jonquera i l’estancament dels veïnats, fan que a l’any 1569 Santa Maria ja consti com a parròquia independent, substituïnt la de Sant Miquel de Solans (Santa Llúcia).
SEGLE XVII
Sembla ser que en aquest segle la cornisa de la nau antiga, va servir per recolzar els xindris de fusta per a construir la volta. Fent obres a la teulada, es va trobar el seu punt d’arrencada. Va quedar malmesa, i l’explicació vindria donada per, segons Pella i Forgas en el llibre “Historia del Ampurdán”, quan el 22 d’agost de l’any 1642 va passar per la Jonquera un cos de l’exèrcit francès de dos mil homes, amb bombardes i seixanta-cinc carros en direcció a la badia de Roses. Sembla ser que l’exèrcit entrenava la seva artilleria a l’Empordà i que el campanar i l’església eren el blanc de tir més fàcil i aleshores, amb unes quantes canonades deixaven
aterrits els habitants de la vila, sembraven el pànic a tota la contrada i tenien el camí lliure fins a Roses.
SEGLE XVIII, CONSOLIDACIÓ
En el segle XVIII, l’augment de població i del nivell de vida impulsaren la transformació del vell i petit temple medieval en una gran església capaç d’encabir tots els jonquerencs i servir de digne escenari a les múltiples cerimònies religioses que omplien la vida espiritual dels nostres avantpassats.
El creixement demogàfic de la Jonquera, malgrat els altibaixos propis de l’època (entre l’any 1700 i el 1800 van néixer 3.133 persones) va fer que les autoritats del moment plantegessin fins i tot fer un nou temple en els terrenys que actualment ocupa l’edifici del CAP Dr. Subirós. Però finalment s’optà per la solució més pràctica i òptima, que era optimitzar el temple romànic. L’eixamplament del temple es portà a terme per la banda de sol ixent, ocupà una part de l’antic carrer Vell i consistí en la construcció d’un nou creuer, cobert per una elegant i voluminosa cúpula, les dues naus laterals i capçalera.
Les obres es trobarien en plena realització a començament del darrer quart del segle, ja que l’any 1776 els regidors demanen permís a les autoritats superiors per a poder aplicar els sobrants dels “propis” “para la ejecución de la ampliación de la iglesia de dicha villa”. L’obra d’ampliació va acabar per la Mare de Déu d’agost de 1791 i s’havia d’inaugurar el 8 de setembre, nativitat de la Verge Maria i titular de la parròquia.L’ampliació va ser llarga, feixuga i molt costosa.
Amb les obres ja acabades, dins l’església existien cinc altars, amb els corresponents retaules acabats, però que foren cremats el 7 de maig de 1794 pel conflicte bèl·lic de la Guerra Gran o de la “Convenció”. Van destruir els mobles de la sagristia i se’n van emportar les campanes i el rellotge.
D’aquests anys cal destacar-ne la feina documental del llibre de baptismes i de l’arxiu parroquial de Santa Maria i també una descripció que en va fer en el seu viatge per Catalunya, Francisco Zamora, un funcionari espanyol a Catalunya que va destacar les obres de la nova església.
SEGLE XIX, MÉS CONTRATEMPS
Els primers anys del segle van servir per refer allò que els francesos van malmetre i reposar allò que s’endugueren. Però arribaria el conflicte bèl·lic carlí, i amb aquest una data especial per la Jonquera: el sis d’octubre de 1873, quan tingué lloc el “Foc de la Jonquera”, una batalla que avui és recordada a la Jonquera amb el nom d’un carrer (avinguda que uneix el polígon La Campa amb el carrer Andalusia) i un monòlit al cementiri.
SEGLE XX
En arribar els anys de la Guerra Civil (1936-1939), altre cop l’església de Santa Maria va haver de sotmetre’s a la destrucció dels altars, al robatori de diferents objectes, la crema dels bancs de fusta, a més de violacions de sepultures i la persecució i assassinat dels mossèns vinculats a la Jonquera i Requesens.
Amb l’arribada la dictadura franquista l’església torna a recuperar poc a poc el seu aspecte original però progressivament apareix un nou problema a l’església: l’estat de degradació de la cúpula i els constants degoters. La pluja, el vent i un llamp van acabar de malmetre la cúpula de tal manera que els paletes ja no hi volien pujar a treballar per la seva precarietat i poca solidesa.
L’abril de 1974 tres dies seguits de pluja i vent durant la Setmana Santa van provocar un esvoranc que va obligar a prendre la decissió d’un nou projecte de reconstrucció de la cúpula. Es van presentar tres propostes però s’optà per la més econòmica, malgrat la participació del Bisbat i les aportacions d’alguns feligresos.
ESTRUCTURA AVUI
L’actual temple apareix com una imponent baluerna coronada per una gran cúpula, que s’alça sobre el creuer, sostinguda per quatre petxines o triangles esfèrics, per mitjà del corresponent tambor.
Aquests quatre elements de sustentació es troben ocupats per fornícules o capelletes on s’encaixen, modelats en guix, els quatre grans doctors de l’església: sant Gregori Magne, sant Jeroni, sant Ambròs i sant Agustí.
El creuer s’enquadra entre sis grans pilars d’ordre romà, que determinen un plànol octogonal. Dels vuit costats, un comunica amb l’antiga nau gòtica, que resta avui com la nau principal, mentre el d’enfront dóna a la capçalera i absis corresponent, on es troba l’altar major, dedicat a la Mare de Déu de Setembre, patrona de la Jonquera. Els altres dos costats formen el transsepte, que fa 24 metres de longitud, la mateixa distància que va des del sòl a la clau de la cúpula.
L’ampliació feta en el segle XVIII no es limità al creuer, sinó que afectà també l’antiga estructura gòtica, amb l’eixamplament de la nau primitiva mitjançant l’afegidura de dues naus laterals.
Com a obra del segle divuitè, tota aquesta part nova fou edificada en l’estil propi d’aquella centúria a les nostres terres, és a dir, el barroc ja moderat per les influències neoclàssiques. L’aparell és de maçoneria, contrastant amb els carreus de la façana, i les voltes interiors de llunetes. El campanar actual, contemporani de l’esmentat engrandiment, s’alça en l’angle nord-oest i té forma de torre de vuit cares, en quatre de les quals s’obren finestres cobertes amb arcs de mig punt. De l’antiga església romànica en queda la portalada, que podria ésser del romànic tardà, i l’actual nau central, fins al creuer, d’època gòtica, com semblen mostrar-ho tant la rosassa de la façana principal com les voltes apuntades de la nau.
CURIOSITATS
El portal de l’església és considerat el monument romànic més valuós de la vila. Format per quatre arcades, la seva austeritat ornamental és la típica d’aquesta contrada pirinenca de l’Albera. De la mateixa faisó i dimensions és el de la “Colegiata de San Isidoro de León”, però aquella amb una ornamentació ben generosa tallada en la pedra. Una altra de les seves propietats és el pedrís per seure, un a cada banda.
FETS REMARCABLES
Un dels esdeveniments solemnes més importants en la història de Santa Maria va succeir l’any 1661, moment en el que al seu interior el compte hereu de Rocabertí, representat per Joan Baptista d’Avinyó, va prendre possessió de la Jonquera, Agullana i Cantallops, possiblement una de les últimes manifestacions del feudalisme medieval.
El bateig dels Castellers de l’Albera va ser el 28 d’Abril del 1996. Degut al mal temps l’actuació es va fer dins l’Església de Santa Maria de la Jonquera, fet que possiblement converteixi l’església de Santa Maria en una de les poques, o potser la única, en la qual s’hi ha fet una actuació castellera de bateig.
Dins de l’església de Santa Maria s’hi han organitzat misses “rocieras” i concerts sovint protagonitzats per entitats locals com l’Orfeó Jonquerenc o els Grallers de l’Albera.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
ENLLAÇOS ÚTILS:
• http://www.lajonquera.info/santamaria.html
BIBLIOGRAFIA USADA:
“La Jonquera”, quaderns de la Revista de Girona, d’Albert Compte
“L’església de la Jonquera en el segon centenari del seu engrandiment”, d’Eduard Vivas
RECULL D'INFORMACIÓ
L’Esquerda de la Bastida + Infojonquera.cat
CURIOSITATS
• Tirar a terra la casa veïna
S’ha especulat en diverses ocasions de tirar a terra la casa del carrer Major número 44. Aquest fet permetria que l’església de Santa Maria pogués mostrar sense obstacles els 4 laterals. De moment però, la idea sempre ha quedat en rumors o intents fallits de compra.
• Motiu de festa
El campanar de santa Maria ha servit en alguna ocasió com a escenari complementari dels espectacles pirotècnics dels correfocs i també motiu de portada del cartell de la Festa Major de l’any 2000.
• Espai de grafits
L’octubre de 2001 va aparéixer una pintada a la façana de l’església adreçada al Mossén.